La commemoració, el 1990, del cinc-cents aniversari del Tirant, fou el moment adient per enllestir una nova edició (1990 i 1992) i fer un magistral balanç de les aportacions crítiques més importants (Martí de Riquer, 1990 i 1992). L impuls d aquelles celebracions va estimular moltíssim la recerca, que ha donat passes gegantines en alguns aspectes tan importants com el descobriment de nombrosos materials sàviament assimilats per Martorell; coneixement que ha permès centrar cada vegada més l atenció en la tècnica narrativa, i, després d aproximacions no massa afortunades, ha facilitat una excel·lent temptativa de síntesi que marca la remarcable progressió dels estudis tirantians (Pujol, 2003). Com que moltes de les fonts recentment detectades, ultra brindar-nos la clau d una millor comprensió del text de Martorell, permeten corregir-ne la lectura, semblava arribat el moment, aprofitant ara l avinentesa de les commemoracions cervantines, de publicar una nova edició del TB que respongués a l estat actual de la recerca i marqués aquells espais on encara predominen més els dubtes que no les certeses.
Aquesta edició té un doble objectiu: d una banda, oferir una lectura acurada de l incunable de la universitat de València, puntuat ex-novo tenint en compte totes les anteriors edicions i aquelles variants dels altres dos incunables conservats que corregeixen errors evidents o que il·lustren el procès de transmissió textual. La puntuació vol facilitar la comprensió i agilitzar al màxim la lectura, destacant el ritme vital d una narració que té sovint una notable dimensió teatral.
D altra banda, hom ha tractat de dotar aquesta lectura dels instruments necessaris per a facilitar al lector modern una comprensió el més aprofundida possible d un relat que emmiralla la important cruïlla entre el món medieval i el renaixentista, raó per la qual resulta tan fascinant com distant de les nostres modes i convencions actuals. Això s ha fet brindant al lector curiós tot un ventall de recursos auxiliars,
